dimecres, 3 d’abril del 2013

Compartisc: Moodle es un error con mayúsculas!!!!

 http://www.xarxatic.com/causas-de-la-mala-implementacion-de-las-tic-en-el-aula/#ref=Wibiya_bar2
 

Causas de la mala implementación de las TIC en el aula

Por tanto algo no funciona. ¿Cuáles son los problemas habituales para implementar las TIC en el aula? A mi entender, los problemas fundamentales para ello son los siguientes:
  • Administración incapaz de mandar a sus docentes que cambien sus prácticas educativas. Ni incentivos, ni regulaciones que hagan posible que, en un período de tiempo razonable, el trabajo con dispositivos se haga de la manera más eficaz posible (sin ser necesaria la completa sustitución).
  • Conectividad limitada. Incluso los centros con mayor dotación tecnológica tienen unas limitaciones importantes en cuanto a conectividad (velocidades de sus redes -tanto cableadas como wifi- que necesitan una mejora urgente)
  • Coordinadores TIC más dedicados a arreglar cachivaches que a ser dinamizadores del uso de las TIC en sus centros educativos.
  • Decisiones que hacen referencia a “aparatos” educativos y “programas” tomados desde despachos alejados de las aulas. No es raro ver como son muchos los postulantes que, sin haber intentado un solo día enfrentarse con la realidad de los centros, planean la introducción de tal o cual dispositivo o de plataformas de formación.
  • Falta de evaluaciones externas (e internas) sobre la eficacia de los diferentes métodos de trabajo en aula donde intervengan las TIC.
  • Falta de formación efectiva para el profesorado. Muchos docentes se forman en cursos que, por no llamar inútiles, los llamaríamos de cuestionabilidad absoluta. Unos cursos que, más allá de satisfacer la cantidad de horas necesarias para sexenios o concursos de traslados presentan una utilidad nula a la hora de aplicar lo aprendido en las aulas.
  • Incapacidad de la realización de trabajos colaborativos donde se usen las nuevas tecnologías (problema que se acrecienta en Secundaria, donde los Departamentos son totalmente estancos).
  • Inexistencia de una planificación adecuada en los centros para diseñar un proyecto de introducción de las TIC más allá de papeles y más papeles enviados al Departamento de Educación respectivo, la mayoría copiados y no adaptados al entorno concreto, como justificación para recibir algún profesor de más o aumentar las reducciones horarias de sus plantillas.
  • Moodle. Sí. Moodle es un error con mayúsculas. Un sistema de gestión de contenidos de aprendizaje totalmente rígido y vendido como el maná para todo el profesorado por la facilidad e interoperabilidad entre los diferentes centros educativos.
  • Motivación. No se motiva para que se de un cambio metodológico donde el docente vea obligado a adaptarse a la realidad del siglo XXI. El único premio que recibe el “innovador” es una carga de trabajo mayor que la de sus compañeros.
  • Tiempo para que el docente adapte la metodología a esta nueva realidad. El docente, cada nueva reglamentación, dispone de menos tiempo para “cosas útiles” y tiene un aumento de carga burocrática en su tarea. Sin tiempo, es imposible la adaptación.
Como vemos, la mayoría de las causas se deben al docente y a una mala gestión por parte de la Administración. Es por ello que, hasta que la Administración no se plantee potenciar el cambio (premiando o sancionando) y el docente no le encuentre utilidad real a modificar su metodología educativa incorporando las TIC, cualquier posible integración natural de las mismas en las aulas de nuestro entorno seguirá siendo pura utopía.

dimarts, 2 d’abril del 2013

La paraula més bella


Ja fa un parell de cursos que he introduït en l'àmbit lingüisticosocial del PQPI el conflicte dels Balcans (totalment desconegut per als alumnes) juntament amb la Guerra Civil Espanyola a partir de la literatura.
 
Amb diverses obres literàries juvenils com ara Història d'amor a Sarajevo, Roses negres a Kosovo o Diari de Zlata, o també amb el supervendes La paraula més bella, he intentat mostrar-los i acostar-los un context històric no massa llunyà per a ells.
 
Ara tenim també la pel·lícula (Venuto al mondo). En veure-la em va passar un fet curiós, normalment sempre m'agraden més els llibres que no pas les pel·lícules (sempre es queden curtes a la meua imaginació), però en aquest cas ni m'ho vaig plantejar:  la pel·lícula va ser simplement un molt bon complement que calia veure un cop s'acabara de llegir la novel·la...    
 
 
 
 
 

Dia Internacional del Llibre Infantil


Article revista Caràcters


Hui he rebut el número 62 de la revista Caràcters on apareix publicat un article on descric el fantàstic programa valencià Un país de llibre.


Coneixes Un país de llibre?

                Al País Valencià una sèrie d’organismes socials han reivindicat i han posat en marxa activitats que fomenten la lectura amb la voluntat de compartir experiències i reflexionar sobre la lectura, informar de manera actualitzada, intercanviar informació sobre llibres, iniciatives o altres plataformes d’interés i incloure activitats d’interacció.

                Una d’aquestes iniciatives ha estat Un país de llibre. Els Editors i Llibrers valencians, amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, han posat en marxa aquest projecte, amb l’objectiu de crear una comunitat (virtual) de lectors en valencià i promoure la lectura a través dels mitjans de comunicació, els quals formen part constitutiva de les nostres vides. Aquest programa s’ha pogut realitzar, tot i les limitacions econòmiques, gràcies a la productora especialitzada en documentals interactius Barret Films i el seu desig de construir un nou model de televisió online. No obstant això, cal destacar que aquest programa hauria de ser oferit per una vertadera televisió publica valenciana, a la qual cosa no renuncien els promotors.

Un país de llibre és un espai televisiu de llibres valencians i en valencià que s’emet cada dijous a la seua pàgina web[1], així com en diverses televisions[2], en un horari establit. Consta de tretze capítols que començaren a emetre’s al novembre de 2012 i finalitzaran al mes de març de 2013. A més, disposa de Facebook i Twitter per difondre i donar a conéixer tot allò que es du a terme, com ara els tràilers dels programes futurs, els comentaris d'opinió del públic i, sobretot, els agraïments i les felicitacions que han rebut i continuen rebent per la necessitat que sent una part de la societat de l’àmbit lingüístic català de trobar programes d’aquest tipus. Jo mateixa vaig ser sabedora d’aquesta iniciativa a través del Facebook gràcies a Manel Romero, secretari tècnic a l’Associació d’Editors del País Valencià. 

El presentador del programa, Eugeni Alemany (conegut pels seus treballs de presentador de Trau la llengua, reporter del CQC i guionista de Gormandia) entrevista, amb un toc d’humor, els autors dels llibres protagonistes com han estat, per exemple, Naufragi a la neu d’Esperança Camps, Lluny i la seua il·lustradora Aitana Carrasco o Josep Vicent Frechina amb La cançó en valencià. Aquestes converses, que no duren més de vint minuts però resulten molt suggeridores, pretenen donar a conéixer els llibres però, també, que el públic s’assabente de la feina, els referents literaris, els gustos i les manies dels seus autors. I és a partir d’aquests gustos i manies tant dels autors com del propi presentador que es crea una mena de recomanador de llibres, al mateix temps, que ens endinsa en la vida dels escriptors, amb la qual cosa ens aporta una visió més personal i genuïna d’aquest ofici.

I tot i que la conversa d’Eugeni Alemany amb l'escriptor de l'obra literària protagonista és el punt de partida del programa, aquest ofereix moltes altres atraccions per al públic lector.

En primer lloc, hi trobem el descobriment de llibreries amb encant. Els recorreguts plantejats prèviament entre l’entrevistador i l’entrevistat o com Joan Carles Girbés els ha anomenat, converses itinerants, en serveixen d’excusa. A més, a partir d’aquestes troballes, Eugeni demana als llibrers sobre la història d’aquests establiments, les lectures que més s’hi venen, les que ells personalment recomanen i, fins i tot, sobre la possibilitats d’organitzar un llibre fòrum amb els més menuts.

Dins d’aquests espais on el llibre i la lectura són la seua raó de ser, és on tenen lloc les trobades amb un lector sorpresa que ens enriqueix amb noves propostes literàries i on en cada programa s’allibera un llibre a la secció Creuallibres. Aquesta secció és una versió del Bookcrossing[3], moviment que va nàixer als Estats Unitats l’any 2001 basat en l’intercanvi de llibres. A Un país de llibre el llibre el selecciona un personatge del món de la cultura valenciana (músics, actors, escriptors) i el deixa en un punt estratègic que tria perquè gent anònima l'arreplegue i en puga gaudir.

Una altra atracció és la doble presentació de tot tipus d’obres literàries en valencià. La primera, de forma impersonal, es dóna al llarg del programa. Es basa en nous suggeriments que apareixen a través d’un veu en off, amb què el públic lector disposa d’un ventall més ampli tant de títols com d’editorials a l‘hora de triar la pròxima lectura. La segona, a partir del personatge Bufalletres, el qual recomana llibres per als més menuts mitjançant les il·lustracions i el text de les pròpies obres literàries.  

Finalment, Un país de llibre es tanca amb dues recomanacions literàries: una (amb una clara voluntat d’interactuar amb el públic), a través de l'enregistrament en vídeo d’aportacions de lectors que estan interessats a participar i, l'altra, per part de l'Eugeni a mena de comiat.

                Per concloure únicament m’agradaria afegir dues coses. D’una banda, la necessitat de continuïtat i de suport d’aquest tipus d’iniciatives i, d’altra, i sense voler paréixer massa agosarada, el fet que amb aquest programa es cobreix una part del buit legislatiu i executiu pel que fa al foment de la lectura a l’àmbit valencià, a l’igual que amb altres accions dutes a terme els últims anys per diverses entitats de la societat com ara el Pla de Foment Lector. Una proposta model elaborades per la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, les Directrius per al disseny de polítiques públiques de lectura, extretes al Simposi sobre el Llibre, la Lectura i les Biblioteques, el cicle de conferències Escola de Pares i Mestres, el Diploma en Cultura, Lectura i Literatura per a Infants i Joves o el Cicle d’Animació a la Lectura. Escriptors a la Biblioteca Valenciana amb xiquets i joves.

Us recomane que entreu i  gaudiu d’Un país de llibre, si és que encara no el coneixeu.


 

 

 



[1] www.unpaisdellibre.com
[2] Levante Tv, Vilaweb TV, Información Tv, Tv Comarcal, Tv Safor, Tv Castelló i Telesafor.
 
[3] http://www.bookcrossing.com/



Wikis de lectura de la 2a avaluació


Us presente alguns dels wikis literaris que han fet els meus alumnes d'ESO durant la segona avaluació.


WIKIS SOBRE LLIBRES TRIATS A LA BIBLIOTECA ESCOLAR
 
 
 

WIKIS SOBRE LLIBRES QUE TRACTEN DE LLIBRES

http://treballdevalencia.wix.com/llibres